Fotografia de nadons a Terrassa - Bet i Roc

Quan buscàvem la meva petita hi havia molta possibilitat de tenir bessonada. A mi no em preocupava gens però al meu marit, no us enganyaré, li treia una mica el son. On jo veia avantatges ell veia possibles inconvenients, on jo veia facilitats, ell veia complicacions. Però en una cosa estàvem d'acord, la felicitat no seria doble, seria multiplicada per mil. Per sort, per ell, només en va venir una i la veritat és que, després de passar els primers dos anys amb son intermitent i gairebé plena dependència, em pregunto com m'hi hagués ensortit si haguessin estat dos. Imagino que prenent-me les coses d'una altra manera, amb més calma i menys exigències, amb la casa més desendreçada i més roba per planxar... Però igualment m'ha quedat aquella espina clavada de saber què se sent en tenir dos de cop. En una altra vida.

. . . . . . . . . .

 

Cuando buscábamos a mi pequeña había muchas posibilidades de tener mellizos. A mí no me preocupaba nada pero a mi marido, no os engañaré, le quitaba un poco el sueño. Donde yo veía ventajas, él veía posibles inconvenientes, donde yo veía facilidades, él veía complicaciones. Pero en una cosa estábamos de acuerdo, la felicidad no sería doble, sería multiplicada por mil. Por suerte, para él, solo vino una y la verdad es que, después de pasar los primeros dos años con sueño intermitente y casi con plena dependencia, me pregunto cómo lo hubiera hecho si hubieran sido dos. Imagino que tomándome las cosas de otra manera, con más calma y menos exigencias, con la casa más desordenada y más ropa por planchar... Pero igualmente me ha quedado esa espinita clavada de saber qué se siente al tener a dos de golpe. En otra vida.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Please reload

Please reload

Tornar a dalt

@ 2010-2019 La Bicicleta Vermella d'Eva Ruiz  · eva@labicicletavermella.cat · Tel: 687549700 · Terrassa (Barcelona)

Tots els drets reservats